jueves, 5 de julio de 2007

OTRA PROMOCIÓN MÁS...

¡...y van ya más de treinta!
Tenía pendiente de comentar los resultados de la Selectividad de mis alumnos de segundo de bachillerato.
En la primera entrada del mes de septiembre, decía, refiriéndome a los que habían acabado el bachillerato el curso anterior:
Ellos y yo hemos compartido dos años de su vida y de la mía. Quienes se dediquen a esto de enseñar saben que lo más agradable, junto con el positivo aprovechamiento de las clases, es mantener a lo largo del curso un ambiente de grata convivencia, de confianza y de entendimiento. Y creo que, con los naturales altibajos, esa fue la tónica de las clases de latín y de griego durante el curso pasado con mis doce μαθηται και/et discipuli. (...)
Y ahora comienza un curso para intentar alcanzar unos objetivos parecidos. Ojalá que, al acabar, pueda decir que lo hemos conseguido. El punto de partida es optimista, porque el grupo que en breve iniciará segundo de bachillerato es potencialmente bueno. Para hacerlo realidad tenemos bastantes meses por delante.
A la hora de hacer balance del curso que ya ha terminado puedo decir que sí: que, globalmente, los objetivos se han conseguido.
También este año todos mis alumnos de Latín y de Griego han aprobado el segundo de bachillerato, y han superado igualmente la Selectividad. En algunos casos, brillantemente y, en otros, incluso con sorpresas agradables.

Las despedidas tienen siempre un halo de tristeza, sobre todo cuando no se pretende únicamente transmitir conocimientos, sino ir un poco más allá: buscar complicidades oportunas, intentar motivaciones, elevar los ánimos...
Hace pocos días, una de las alumnas me envió un correo electrónico diciéndome que valoraba el hecho de hacerles ver las cosas desde otro punto de vista. Cuando le pregunté a qué se refería, me explicó que a superar los malos momentos tirando hacia arriba, ofreciendo una visión positiva de la realidad. He de reconocer que esa consideración me satisfizo más aún que el notable que se había ganado a pulso a base de esfuerzo personal (quizá por eso...).

Sea como sea, ¡es bonita la tarea de educar!

7 comentarios:

Anónimo dijo...

Bones Lluís! Gràcies per fer esment sobre el que et vaig dir. L'última frase m'ha donat moltes forces i en llegir-la m'he adonat de la raó per la qual vaig decidir estudiar mestre, és per això exactament, per intentar ajudar al màxim als alumnes com tu ho has aconseguit i poder guanyar-me la confiança dels més petits. M'agradaria poder arribar a ser la meitat de bona professora del que ho ets tú. De nou gràcies!!
Pd: em mantindré en l'anonimat XD! tot i que saps perfectament qui soc.
Bon Estiu a Tothom!!!!!

santi dijo...

Felicitacions per la teua tasca educadora a l'institut i les interessants aportacions a la blogosfera els darrers 10 mesos!

Luis Inclán García-Robés dijo...
Este comentario ha sido eliminado por el autor.
Luis Inclán García-Robés dijo...

Gràcies, Meritxell, per les teves paraules.
Alumnes així em fan estimar cada dia més la professió.
Segur que seràs una molt bona mestra!
Bon estiu i bons estudis.

Santi! Ha estat una experiència molt interessant i engrescadora.
També jo et felicito pel teu ΑΙΓΙΑΛΟΣ (no sé si el 'sistema' ho escriurà bé), que segueixo sovint. Enhorabona!
I bon estiu.

Anónimo dijo...

Estic d'acord amb la Meritxell, doncs!

Si jo ara també he decidit estudiar magisteri és perquè, entre altres coses, he pogut gaudir d'un bon professorat que s'engrescava amb la seva feina i estimava el seu ofici. Sempre he pensat que un bon professor és aquell que, a part de tenir molts coneixements, ha de tenir l'habilitat de saber-los transmetre i ensenyar als demés. Aquí és on, moltes vegades, s'hi pot observar la diferencia entre un professor i un BON professor.

Ja deus saber de sobres que per tots nosaltres tu formes part del segon grup, no?

Que passis un bon estiu, Lluís! I moltíssima sort amb el grup del curs que ve i tots els següents!

PD: Tan malament que anavem tots de castellà a l'institut i a la sele hem tret NOTARRES! =)

Núria

Luis Inclán García-Robés dijo...

Núria,
gràcies a tú per demostrar que també n'hi ha alumnes dels dos grups que dius. I jo m'he trobat amb el bó. Que aprofiteu molt bé la vostra estada a la universitat- I que, de tant en tant, feu una visita al vostre Institut.
Salutacions.

Anónimo dijo...

bones LLuís,
no he pogut passar abans ni pel blog ni pel correu perque aixo de treballar treu molt de temps.
Ara ja som practicament universitaris i mirant enrere estic molt orgullosa dels resultats que FINALMENT (despres del meu "batche" de primer de batx.) he aconseguit tenir. I les gràcies jo crec que van pels dos grups de professors dels que parlava la Núria, tan dels bons com dels dolents, perquè amb les dos hem apres el k volem i el que no volem ser.
Gracies tambe com a tutor i com a orientador en aquest que era el pitjor curs de la nostra vida. Per cert, finalment me decidit: magisteri de primaria, i n'estic molt contenta.
Espero que ens veiem i et podem explicar com va l'any de relax que ens espera..xD per dir-ho d'alguna manera.
Bon estiu!!

clara