La prueba de Griego de las PAU en Catalunya (se puede ver, junto con la corrección, aquí), contenía una parte de cultura, morfología y etimología sencilla, pero una traducción endiablada: un οἱ sustantivando un genitivo (hijos de...), cinco nombres propios (cuatro seguidos), una subordinada sustantiva de sujeto, un προσήκοντες κατὰ γένος que se las traía, etc., etc.
Lo curioso es que, tradicionalmente, esa prueba suele ser asequible para los alumnos. Por eso, muchos han optado por examinarse de Griego en la parte obligatoria de la selectividad. Ese es el caso de mis cinco alumnos.Al cabo de pocas horas, ya empezaron a surgir opiniones, todas en el sentido de denunciar la dificultad excesiva del examen. Puede verse la avalancha de comentarios vertidos en esta página (en el momento en que escribo esto ya son 48).
Tras el primer momento de desahogo, todo el mundo pedía acción, pero nadie movía un dedo. Así que me decidí a escribir a la coordinadora de la materia, que me contestó amablemente: a mí y a los comentaristas.
Y, me lo temía, la única solución que aportaba era esperar a ver los resultados y tomar medidas para próximos años. ¿Y los alumnos damnificados en esta ocasión?
Tengo la sensación, como muchos otros profesores, de haber engañado a nuestros alumnos. Los míos han resuelto durante el curso todas las pruebas de selectividad hechas desde el año 1991 hasta el 2009. Y, a la vista de sus resultados, se consideraban bien aptos para afrontar el Griego en la selectividad. Ahora, a falta de saber las calificaciones, ya no lo tienen tan claro. ¿Debo pedirles perdón por haberles embaucado?
¿No es eso jugar con los alumnos en un momento importante de su vida académica? ¿Cuándo, desde las alturas universitarias, se entenderá lo trabajoso que es -y más que lo será- mantener encendida la llama de lo clásico en la secundaria?
Es verdad que de situaciones tan o más difíciles hemos salido. Pero estas cosas duelen, y mucho. Porque respetamos a nuestros alumnos y porque somos unos apasionados de este mundo clásico nuestro.
6 comentarios:
LLuís, tu no has de demanar perdó de res perquè no tens cap culpa, al contrari ens vas preparar lo millor possible que vas poder!
L'altre dia vaig parlar amb la Sarra Carrés sobre la selectivitat i la veritat em va dir que volia agafar grec l'any que ve però que està espantada. És una pena...cada cop anem a pitjor.
Cuida't i gràcies per contactar amb la coordinadora.
Mercè
Lluís no et preocupis ja que ens has preparat el millor que has pogut.
Segurament cap altre professor podria preparar-nos tant bé com tu ho has fet.
Per aquest mateix motiu t'estic molt agraït ja que m'has ajudat molt, i no només des de les assignatures de Grec i Llatí, sinó també des de les altres donant-me ànims i sobretot al creure en mi quan vaig repetir.
Moltes gràcies per aquests 2 anys i pels intents d'intentar "salvar-nos" de l'examen de Grec d'aquest any.
Ens veiem aviat! Cuida't molt!
Miquel Aymà
Pd: Queda pendent un dinar al Grec!!!
Els especialistes sembla que no són conscients, en cap lloc, del mal que está fent-se a la nostra assignatura, a banda de mostrar un desinterés absolut pel futur dels nostres xavals.
Has fet molt bé en pegar un toc d'atenció per la blogosfera; Lluís. Cal, definitivament, unificar criteris, que no depenguen del filòleg de torn, i escoltar no els que més en saben de grec, sinò els que saben millor com dinfrondre'l entre els més joves, com ara tu mateix. Fa falta més didàctica!
La vostra especialista ha tingut el valor de respondre, pero crec que no convenç ningú quan diu que "es tracta que els estudiants entrin en contacte amb la llengua -que com tots sabem no és fàcil-, i sigui amb textos originals."
Primer error: identificar textos literaris amb la llengua clàssica.
Segon prejudici: per què ha de ser necessàriament difícil el grec?
Ningú no voldrá "entrar en contacte" amb la llengua grega si resulta tan traumàtica l'experiència del selectiu.
Ànims, amics catalans.
Es una pena que estéis en esa situación. Sólo escribo para animaros; aquí (en Murcia) tenemos mucha suerte. Nuestro coordinador es una persona muy razonable que suele "funcionar" con acuerdos bastante sensatos. Será por ser una Comunidad uniprovincial pero nuestra relación con la Universidad es cercana y sí nos sentimos escuchados (hablo por el Griego, en Latín las cosas son de otra manera). Imagino la frustración de no serlo y lo lamento, sobre todo por los alumnos. A vosotros fuerza y honor.
Lo más frustrante es que el último perjudicado siempre es el alumnado. Tu discurso, como siempre para mí, Luis, es acertadísimo. Un abrazo.
Lluís, estic completament d'acord amb tu sobre la valoració del text de la selectivitat: no era gens difícil, però la primera lectura resultava completament incomprensible (cinc noms propis en dues línies és una barbaritat per a qualsevol alumne) i una substantiva de subjecte (que depèn d’un verb “loquendi” en passiva) és per intentar que tots caiguin en el parany.
Els nostres alumnes cursen sis assignatures més, i se'ls pot demanar un nivell de profunditat determinat.
En les circumstàncies que corren, amb el nivell lingüístic que tenen, quan tenen només dues hores per fer català i castellà, quan aprenen sintaxi amb les llengües clàssiques, no se’ls pot embolicar amb subtileses...
Aconseguim que els agradi el grec, que tinguin sensació que no és xinès, que se sentin especials perquè ajuden a conservar aquest saber tan bandejat per tots, i fins i tot que s’atreveixin a posar-lo en la fase general de les PAU (quan a finals de primer s’havien plantejat deixar-lo). Fins i tot veiem que els satisfà entendre un text. Aleshores te n’adones que no és tan important que "dominin" el grec com que l'estimin.
Ja fa temps que penso que tant en llatí com en grec hauríem de tenir els textos més acotats, perquè en dues llengües tan riques és difícil destriar el que és absolutament substancial. I si volem seguir transmeten aquest amor per les llengües clàssiques hem de
tenir arguments tranquil•litzadors de cara a les PAU.
Fins ara havia funcionat: les notes de grec solen ser bones. Jo espero que aquest any, malgrat tot, també, però l’ensurt davant del text va ser majúscul. No calia!
Bones vacances!
Publicar un comentario